Es queda asseguda en terra...somriu...pensant qué se l'estarà passant pel cap en aquell moment
diumenge, 17 de gener del 2010
Observa
" I hui et torne a veure, què curiós...no has canviat res. No fa tant que ens varem perdre pero el temps passa tan lentament de vegades....què estupidessa...en què estic pensant? Et mous i et segueixe amb la mirada...t'has teat els cabells, potser? Aquell porte tan seriós característic en tu encara permaneix impenetrable, com una barrera que et separa de la resta del món. Els teus ulls descansen tranquils a l'horitzó del infinit....i els meus no poden aturar d'analitzar-te. No! , Què fas? Centre't! No intentes endevinar lo que no està a l'abast de les teues mans! I no puc...I saps qui m'ha tornat a visitar? L'estimada enyorança...i m'ha fet evocar els dies de rialles i complicitat. I no saps....varen ser tantes les vegades que vaig evocar els versos que porten el teu nom...els mostrava orgullosa....parlava de tu. I saps? Et tenia en ment, i un somriure dominava el meu rostre...i saps? No deixava de imaginar com seria la trobada...Frisse per que m'agafes....i ho fas...i què curiós...et desconcentres a una velocitat impensable. Experimentam el mateix? I de sobte em desarmes...com tantes altres vegades i em tornes a tirar cap enrrere i els meus esquemes cauen al meu costat. Ja no veig més que un somriure nirviós...por a no controlar la situació...desconcert?"
Subscriure's a:
Missatges (Atom)