divendres, 13 de març del 2009

Alé

Seu al seu costat, no diu res, no cal. Respira suaument mentres que mira a terra. Posa les mans a les galtes, pensativa, juga amb el seu penjaroll, sent la música de fons mentres que els seus ulls creuan l'horitzó dels infinits esdeveniments que passen per la seua vida. Llavors se'n recorda d'aquell dia on tot va canviar, on la seua percepció de les coses ja no va ser igual...on les seues ilusions es van fer reials. Es remou el pel estorada, hauria pogut aturar, deixar de caminar en aquest cami que, cada pic es fa més empedrat...podria haver-ho fet, però no pot...ja no, sap que no ho pot fer i lo més important...no vol. No vol renunciar al que, ara mateix la fa viure, la fa veure la vida des d'adalt, al que la fa fregar la lluna a les seues nits més fosques. Te por...no per ella, sino per els nous esdeveniments que es podrien produir si baixen la guardia. Sent la seua mà a la seua esquena, es tomba a la seua falda, tanca els ulls mentres que lleugeres paraules acaronen les seues orelles amb tendressa. El mira.

Sent el seu alé, l'acarona...amb tendressa beuen.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Inutiiil :) gran diaaaa :):)

I d'aqui a una estoneta mos veiiiiiim!!!! On anireem??? has xerrat amb n joan?? vol anar al Lorien pero jo no vuuull!!! alla no mos venen cervesses i no mola xDD!!! Recorde't!! a les 23 i 30 a plaça spañaa!! NO ARRIBIS TARD!!! I lo mateix li dic a n joan...bono, no s'ho dic...bono si..de pensament xDDDD.

aisss colomeet...tu ja saps...tu ja saps que t'estim un muuuuunt!!!

Per cert li has donat s'adresa ds bloc al valencia eh? xDD sera guai, me montare macro conversacions amb ell xDDD.

Be colomet fins despreees!!! T'estiiiiiiiiiiiiim

Anònim ha dit...

Seu devora d'ella, la contempla, la mira a fons...vol congelar la seua imatge al seu cap i eu fa. Discret traça a la seua ment totes les seues facions, mentrestant ella dibuixa un timid somriure a la seua cara, pensativa, fora del món...es meravella només de veurer-la allà....al seu territori, a la seua realitat en la que, tants de pics va demanar a la lluna tenir-la devora d'ell. L'acarona suaument, sap el que pensa i sap com fer que les seues pors fugin del seu cor. N'està segur, no vol aturar....ja no.

Xiqueta no passes pena, no té cap prova com per argumentar el que pensa, hem d'actuar igual que sempre, ja que, si canviam el nostre comportament sospitarà encara més. Que t'ha agradat el dinar que t'he fet? Sobretot amb els plats de plàstic, sí, ha quedat molt grotesc no? jiji! L'únic dolent és que t'has hagut d'anar molt prest, bono, quan passe la temporada d'exàmens sí que tendrem temps per quedar si? Encara que aquest diumenge anem a berenar! He pensat dur-te a un dels pocs llocs que conec d'ací i que està molt chulo, a lo millor tu també el conèixes i llavors ja no aconseguiré impresionar-te jaja! I com que agafe wi-fi molt irregular m'en vaig acomiadant. Supose que ara seràs amb els teus amics per qualque bar passant'ho genial o aixó espere :) Bono xiqueta templada fins diumenge!!

843756872435682974 besets.

(chachi-piruli-juan-pelotillas), la veritat...la meua generació mola més que la teua...o al menys tenim paraules "guais" més llargues.