A pases lentes gira un cantó i s’adentra dins una nova realitat, on els colors, les formes i el soroll la fan meravellar-se de tot un poc. Amb el cap baix sorteja els obstacles que es troba al seu camí. No perd el ritme, tranquil, passiu però al mateix temps expectant. Pel seu cap passegen imatges dels moments de l’ahir, no es queden fixes, sinó que, com si d’una pel·lícula es tractes, van passant...un tímid somriure apareix als seus llavis mentres que es perd entre la gent del carrer. El vent remou el seu pel, dins la seua ment comencen a sorgir els primers pensaments, les primeres emocions...els primers nervis, realment no entén molt bé aquest estat, aquest estat en el que tot són il·lusions i ganes de viure, sembla tranquil·la mentres que travessa un llarg carrer, sent els batejos del seu cor, es fondeix amb el seu ritme. El temps corre al seu costat, s’esfuma, es crema amb les seues passes, com si d’un veler es tractes, es balanceja al seu costat. Alça el cap, cerca dins l’espai una forma semblant a ella, respira suaument, decidida, no té por...ja no.
Mira tot el que la envolta...tremola quan els seus ulls es posen damunt ella.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
indicis, indicis indicis??? aixoo ja son inicis xDD
M'alegro d que stiguis be i tirant cap endavant :) i xerrant de tirant....t'has llegit el tirant lo blanc???? jo encara no ho he començat....(buuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuf) xDD
Aiss colomet que aixo no pot ser....que m'he de llegir 300 pagines en dos dies (tirat no??) i xerrant de tirar i tirar xDDD
Que per ceeeert dema que fas??? perque fins que aquell acabi la seva feina t queda tot un mati lliure !!!! bono...agafaras força no? xDDD Jo demà dormire dormire dormire i llegireee!!! xDDD
Colomet t'estim un muuuuuuuunt :)
Publica un comentari a l'entrada