Tanca el llum i seu al llit, mira per la finestra entreoberta, la lluna l'il·lumina, fent-la tancar els ulls. Es mossega els llavis, recordant el seu alé, la seua mirada apareix a la seua foscor, produint-la una tendre sensació. El fum que surt de la seua boca forma figures a l'espai de la seua cambra, duguent records que es queden dins les seues retines. Sent una punxada al cor, té por, en certa part, sent com es va atracant el perill...el savi perill que tants de pics els va avisar. No vol reaccionar, vol mostrar passivitat..però sap que no pot. Ara és el moment de tornar a agafar la valentia que tants de pics l'ha fet companyia al passat. Però sap que no pot lluitar, sap que, si ho fa perdràn la guerra...i és l'últim que vol...fer-li perdre la gran batalla. El vent recorre el seu cos, sent fred, com la gèlida distància que ara els separa. Es va prometre no caure en el joc de l'importància i el sentir...però ha aconseguit fer-la entendre que no tot es pot racionalitzar. Somriu, els seus pensaments intenten trobar la sortida idònia...i ho aconseguirà, malgrat tot ella sap com fer-ho, sap que ell també ho vol.
Es tomba al llit, pensa....els seus llavis dibuixen un tímid somriure
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
I ells què sabien que el destí els regalaria
Tot un món d'emocions, d'acords pels racons.
Paraules en francès, música i guitarres.
I la lluna els diguè que estaven predestinats,
que eren tan semblants,
que farien el camí plegats.
Ja saps el que hem de fer xiqueta...no pases pena, ha estat mala sort...massa mala sort, no obstant no crec que digui res, tanmateix no ens coneix directament. Mira...ja t'ho he dit, dissimularem tot el que vulgues, eu faig per tu...no per jo. T'importe? Tu si que m'importes...i malgrat que al terreny sentimental encara és prest per tu, faré el que siga per que poguem seguir envant. I esuqe ja ho saps...i per ara...encara no correm perill val?
Bono xiqueta, molta sort a l'examen de demà :). Per cert...la tornada de la nostra cançó m'agrada molt...recorde't, és una cançó per expressar tot el que hem fet...nostra, meua i teua.
Bona nit, dolça :)
3459283745092837509243 besets
Xicón, potser llegiràs aixó que et posaré ara...o potser no. Sa veritat es que no m'agrada que hagim de dissimular tant...se que ho hem de fer pero saps? Em costa un poc. Tanmateix no esteim fent lo correcte, vull dir, tots dos podem perdre molt, en especial tu. M'agradaria dirt'ho de paraula pero no puc...esque no se...quan estic amb tu no pens en aquestes coses saps? Aixo en part em fa por. Avui m'ho he passat molt be saps? :) mai m'hagues imaginat que fossis tan dolç...inclús mes empalagos que jo jaja! Bono xiquet templat doncs aixo...mooolts de besets
Sort que ho estava mirant ara :) Si a tu et costa imagine't a mi...si, es veritat, eu hem de fer aixina, pero em sente amb una certa impotencia de no poder ser "lliure" en aquest sentit, que m'entens? La veritat...feia temps que no vivia tant, aixó de trobar a una persona bastant semblant a mi em ve de nou :) I m'agrada molt. Jo també m'ho he passat molt be avui, cada pic estic millor amb tu...(tranqui·la, se que necessites temps)M'agrada molt quan em fas besets espontanis sense jo haver de demanar-te res :)
Xiqueta, ara que ve la temporada d'examens no et preocupes per res i concentre't en les materies que tambe són importants val? Com català, frances...català...he dit ja francès? jijiji! M'encanta que sigues tan dolça :) I que escrigas coses nostres al blog.
98327692367906790367039 besets molt molt dolços :)
Val, decidit, divendres, quan siga lluny d'ací, escriuré al teu bloc, mentres tu estigues de festa i passant-ho be jo t'escriuré unes línies al teu bloc (l'endemà ho llegiràs amb ressaca jiji) ànims amb història que tu pots!!! :)
"Plagués a déu que mon pensar fos mort
E que passàs ma vida en dorment".
2437209436720936790436723049 besets dolça
Publica un comentari a l'entrada