diumenge, 5 d’abril del 2009

T'ho dic

S'amaga al racó del seu interior. Lentament intenta analitzar tot el que envolta el seu cor, sent les vibracions, produides amb la mateixa força que una pedra llançada l'aigua, dibuixant grans ones. Embadalit es queda sentint aquest bàteg, tremola quan la sent aprop...sent com la pedra cau i provoca ones al seu cor...i com l'agrada.


Em quede mirant-la d'amagat, al gran teatre on totes les mirades es dirigeixen cap a mi. En silenci la despulle i recorde el seu alé, tan aprop del meu, recorde la seua mirada de nina amb la que tantes nits he somniat. Tremole quan em mira, em fa nu per dins, són tants els sentiments que hi ha en lloc. De pics tinc por de que arribe el final...però vull viure el dia a dia amb ella...i que siga la bogeria, la que eu determine tot.


Ya no persigo sueños rotos, los he cosido con el hilo de tus ojos, y te he cantado al son de acordes aún no inventados.


Espere que t'agradi :)