divendres, 12 de juny del 2009

Capaç

Mira, mira tan aprop que li fa mal, l'enlluerna, li fa mal als ulls, dessitjaria desviar la mirada i malgrat tot, no ho pot evitar. Cerca pels racons una via d'eixida i no troba més que un silenci abrumador...el mateix silenci que poblava els seus somnis no fa pas tant. La seua respiració és entrecortada, les darreres paraules resonen dins el seu cap. Tanca els ulls, perd el contacte visual, per un moment té la falsa sensació d'agafar forces, de deixar de tremolar per un sol instant, els torna a obrir. Fuig dels ulls que l'observen, es deixa descobrir, segueix la ruta prevista per un principi i...què fàcil era preveure el que passaria acontinuació!...O a lo millor era el que ja estava escrit des d'un principi...i només estava seguint les pautes marcades. S'atura, respira, mira...i veu tot alló que ha estat cercant, i veu que tot s'ajusta a les seues paraules, tot adquireix el color que li vol donar...que tot flueix amb prou facilitat, tanta que li fa por. Sent la seua calor no molt lluny, encara que la seua ment es centri en les seues paraules no pot evitar pensar en com enyora...Es somriu per dintre quan torna a veure aquells gests que li són tan familiars, aquells gests que li van cridar tant l'atenció ja als mesos de l'hivern i la trobada. Es va despullar, es va mostrar tal i com era...va fer la major de les seues instrospeccions...llavors li tocava moure peça a ella.

- I tu...fins on estaries disposat a seguir-me?- Li va mirar directament als ulls, els seus caps es fregaven, un raig de lluentor travessà la seua mirada, havia encertat.