dimarts, 18 d’agost del 2009

Transparent

Torna a passar-se els dits pels cabells, els ulls a l'horitzó i, com buscant una explicació, torna a mossegar-se els llavis. Mira més enllà, més lluny de tot el que li han ensenyat a ser..més enllà del que ella mai s'ha imaginat...més enllà dels seus murs, de les seues perspectives. Torna a sentir com l'emoció del primer moment l'agafa amb força, sense cap perquè sent com un raig de sol il.lumina el seu gran escenari. Fa temps que ha deixat d'escriure poemes de súplica a l'ilusió, fa temps que ja no demana emoció al cel, fa temps que no busca els grans actors...perque ja té tot el que necessita. Ja té tot lo que l'omple, tot alló que li fa respirar ho ha trobat...i de quina manera més inesperada! Ha deixat d'escoltar les llargues melodies d'espera cap a la felicitat, ha deixat de fer cua al mercat de les ilusions, la por ha passat. Sent que cada pic està més aprop de la veritat, de ser el que sempre ha volgut ser: ella. Ha sabut obrir la seua ment, deixar entrar la racionalitat per combinar-la amb la passió...i es que l'agrada tant el pes d'un somriure! Ja no hi ha fantasmes a les seues nits, ha sabut abraçar les seues inseguretats. Ha trobat la clau del passat i l'ha guardat dins el calaix del seu cor. I esque...li queda tan per aprendre!

Somriu mentre que arriben a la seua memòria les paraules que contenien la clau del seu destí.