divendres, 4 de setembre del 2009

Expectació

Ho torna a intentar i falla, es queda a la meitat....com seguia? El seu cap no és capaç de recordar. Mira al seu voltant, malgrat no vulgui ha de mirar, sent que ho ha de fer...I com es meravella! No pot apartar els ulls, com si estigues mirant la figura més bonica que les seues pupil.les sempre han anhelat. Es torna a concentrar, tercer intent, no s'ha allunyat massa...i quant li queda per aprendre! I com es meravella! Sent curiositat...una atracció tan forta que malgrat el seu cos no li respongui es tornarà a alçar. De reull pot veure el somriure amagat d'uns ulls que li miren expectants, evaluadors...com descriure la sensació? Una vegada més...Intenta enrecordar-se...pensa, com eren aquelles paraules que un dia van entrar al seu cor, donant-li valentia i coratge? No se'n recorda, somriu per dintre i mou el cap. Atura i mira, sent com les vibracions flueixen a l'aire...i cauen....cauen com fulles de tardor. Pas per pas, sense pressa, suau, dolç...quasi imperceptible. Els seus ulls inexperts no poden deixar de mirar, deixar de demanar-se....deixar de somriure. Tira la vista enrrera i mira pel cantó dels records...el primer pic que ho va veure...com es meravellà! I el segon....i el tercer. Per sort...el tren encara no havia partit.

Torna a sentir aquells ulls expectants, ho deixa fer, tranquilitza a l'impaciencia i somriu a l'inexperiència