Passetja els dits, pausadament, com un murmuri. Torna a acaronar les cordes, amb la dolçor i la satisfacció de tenir-la entre els seus braços. Ha il·luminat les seues nits des de fa tant...Ha convertit els seus silencis en melodies, ha convertit les seues paraules en una escala de sorolls harmònics. Mira els ulls que li vigilen tot el temps des de l’altra punta de la cambra. No són tan diferents...han hagut de passar per les mateixes dificultats, han somniat i han perdut. Però sobretot han hagut de segrestar les seues pors i guardar-les al racó més fosc dels seus cors. Les paraules són suspeses a l'aire, ballen amb les idees que surten dels seus caps, juguen amb els seus pensaments amb la innocència dels infants, tan pures... S'asseu al llit i li mira, als seus fins llavis es dibuixa un traç de mig somriure, com si estiguès esperant el moment idoni per mostrar-se sencer. Des de la seua perspectiva veu una ànima marcada pels esdeveniments, que lluita per deixar-se veure, per obrir-se camí entre les ombres del gran teatre, somriu, passetja els seus pensaments per la seua boca. L'altra part està dreta, encara acaronant les cordes que tanta companyía li fan a les seues nits, li mira...Veu una ànima marcada pel passat, però que, ha aconseguit arribar més enllà que ningú, més alt que la lluna...i malgrat tot, la insatisfacció encara no s'ha anat...l'assassí de les seues pors. Somriuen, pensant, el seu llaç tan fort....i tan llunyà.
Let me take you down 'cause I'm going to....
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada