Somriu....i quina punxada al cor! Gira el cap lentament, al seu mon blanc i negre es comencen a filtrar trets de color. Les seues retines ja no son capaces de distinguir aquell sentiment amagat que acarona l'ambient. Tot s'esdevé tan aviat...quasi no es pot moure, de la seua boca no surt més que un silenci aprisionat per la por a l'inconscient. El seu cos es tensa quan sent eixa mirada imponent, eixa força...eixos ulls tan experts que somriuen sense timidesa. Recorre les seues pupil.les per l'espai que els envolta, sense fer cas a l'evident intenta aparentar serenitat...esquivant aquell mig somriure que, com el sol a la matinada, es va dibuixant al rostre...i els seus ulls s'en van, com atraiguts per un iman, a la recerca d'aquella font de vitalitat. Les seues mirades es troben....què pot pensar? I què feble es sent! Ha oblidat la seua màscara...les portes del teatre estàn tancades....ara només queda la veritat...o la improvisació. Torna a amagar-se baix una capa de fortes costures que s'ha anat fent cada vespre, amb el pas dels anys. Vol cridar, aferra al seu impetu, el reté ben aprop seu, no li pot deixar fugir. Com li agradaria dir-li...que han estat els d'adalt...que no ho va triar....que li necessita tant...sense saber perquè. Com dir-li....
Que l'unic que necessita és abraçar-lo ben fort, ahofegar les seues pors, aferrar-lo amb tendressa de la mà...com a un pare...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
aaaissss colomeet...t'estàs menjant massa es tarro...no es res dolent el que t'esta passant, amb ton pare mai has conectat i cerques aquesta figura en s'altre. Dili!!! Ja se que domes li coneixes de 3 mesos, pero encara m'enrecord del primer pic que li vares veure, quan encara no anaves allà i vares venir tota emocionada xerrant de ell i de la sensació d'enyorança que t va transmetre. Jo domes te dic que si no li dius t consumiràs, agafali un dia i li dius, no directament pero si fent-li entendre el que et passa.
Ademes si es tan simpatic com dius no li pareixera malament...Pero hauries de veure la carona que se te queda cada pic que xerres d'ell i de lo que te transmeteix....
Per ceeeert!! Avui t'he vist amb so teu estimat blau :P que embadalit que esteia xDDDD. (A mi se me quedaria la cara el doble d'embadalida xDD)
Bono colomeet m'en vax a estudiar!!!
Feia temps que no t deixava cap comentari ^^.
Sa teva cabra t'estimaaaaaaaaa
inutil :)
Cabreta t'ho torne a dir...la cuestió no és que li puga semblar malament, la cuestió és que li tire al damunt una responsabilitat que no és seua...i en certa part l'estaria obligant a fer algo que ni se l'estarà passant pel cap, malgrat que es mostre tan carinyós.
Per cert, l'art contemporani que hem fet hui a castellà es cau a trossos xDD.
T'estime
Mujer!
despues de la cancion, el texto es bastante redundante :/pero aun asi genial xD me has explicado hasta el ultimo detalle sinembargo no soy capaz de imaginarme de manera precisa como es dicho joven. (tanta Play para esto! mierda xD)
en fin que no pare la cosa xD
Angel :D
Publica un comentari a l'entrada