dissabte, 12 de desembre del 2009

Enmudeix

" Escolta, no diguis res, deixem escoltar la teua respiració, els bàtegs del teu cor, deixem sentir la teua presència, el teu olor, deixem escoltar el teu silenci. Tanca els ulls i respira ben fort, ensuma tots els aromes que volen al teu costat, descriu-me'ls tan detalladament com puguis...i somriu, per favor, no deixis de somriure. Ara torna a tancar els ulls, aferra les teues paraules...i per un moment, per un sol instant escoltem, deixem dir-te a cau d'orella les paraules que guarde al calaix des de fan tants de vespres....des de la primera volta que et vaig mirar detenidament. M'he llevat un poc la màscara, només per poder explicar-te tot el que hui m'apresona el cor. Deixem consumir-me al teu costat, deixem ahofegar-me amb els meus sentiments. Tot es redueix al eterne concepte que sempre ens ha caracteritzat, aquell que et fa escalar muntanyes i caure al buit "buscar". La meua respiració s'entretalla quan estic tan aprop de la veritat, però per favor, encara no obrigues els ulls. En tu l'estic buscant, en el teu camí, en la teua rialla, en aquell gest tan peculiar, en les teues mans, en la teua olor, en la teua calor, en la teua dolçor. Obriràs els ulls i m'enlluernaré, un raig verd s'em clavarà per tot el cos, cremant-me, destrossant-me per dintre. Llavors diràs algo que el meu cos inert no escoltarà, buscaré la teua mà i cauré. Aferram ben fort i llevam l'alé, i deixem morir amb l'ànima satisfeta...."

Deixa a una banda la tinta, plega la llibreta i la guarda al calaix...maleïnt-se per que les forces l'hagin tornat a fallar.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Pues si, la mascara es onnipresente en tus letras xD yo conozco la mascara o lo al ser que se esconde debajo? (no estoy seguro de querer saberlo...).Como liberes todos tus sentimientos a ese -desde luego infeliz- zagal puede morir asfixiado, ves con cuidado(no le pases tu blog... xD)
que no pare la cosa!

Angel :)