Seus i mires al buit, com cercant ses respostes a tot el que ja savies que jo et demanaria, et miro i pens en tot el que ha passat...començ a xerrar, lentes paraules surten de sa meva boca mentres que tu em mires i et perds dintre els meus ulls. Sa por em recorr tot es cos i no dic res més, tu penses i comences a xerrar....sa teva veu tremola quan xerres de sa nostra amistat i de tot el que signific per tu...al meu cos s'acumulen nirvis i ganes d'oblidar....d'oblidar-ho tot, de fer que, lo que queda de dia sigui només per tornar a sentir aquella complicitat d'abans i aquelles ganes de viure que tant enyor. Calles i et miro, els teus ulls estan banyats...al igual que els meus, per què tot aixo? ho saps...intent somriure...i tu fas el mateix i de cop, es meu cos involuntari vol aferrar-te ben fort i ho fas....m'abraçes, m'aferro ben fort...maldiguent no haver-lo arreglat fins ara per sa punyetera por. Mentres que a cau d'orella em xerres dels sentiments tanc els ulls i don gràcias per tenir a gent com tu al meu costat. Ens separam...t'aixeques i em dones sa mà...i des de aquell moment ens varem transmetre sa força de ses ganes de viure....amb més intensitat que mai...com era abans.
Gracies per caminar al meu costat
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada