Vaig mirar tot el que m'envoltava, mentres tant, tu t'afanyaves en col.locar be la manta que cobría es teu sofà. Explorant ses estanteríes vaig trobar records de la teua vida, fotos, figures...i sobretot molta melangia quan tu m'explicaves qui te les havia donat. En aquell moment t'en vares enrecordar d'aquell dia que, entre cervessa i cervessa ens contàvem ses nostres històries, em vares mirar amb intensitat.
-Tu...tu tens un amic perdut oi?- et vaig mirar i et vaig dir que sí, llavors tu vares seure al sofà i em vares convidar a fer el mateix, em vares contar una història....un relat carregat de màgia i emocions contingudes que, fins ara no havies expressat, et mirava conmoguda, mai t'havia vist amb aquest raig brillant als ulls...de qui xerraves? I llavors ho vaig entendre...En aquell moment ses nostres emocions es varen entrecreuar...em vaig sentir molt propera a tu, "lògic" vaig pensar..."ell també a perdut al més important dels seus amics". Distrait jugaves amb el fum del teu cigarro, em vares mirar i vares somriure.
- No cerquis significat a ses coses....tot el que passa, passa, perque ha de passar, ja esta- Vaig somriure...
- Aixó es el començament d'una gran amistat?- et vaig demanar amb un somrís. Vares riure.
- Ja ha començat- Dit aixó varem copetjar ses botelles i amb un crit d'alegria t'en vares anar cap a sa cuina, poc després vares aparèixer amb menjar, que, segons tu, ho havies fet a l'estil valencià (encara que eren ganchitos).
Varem passar estona xerrant, llavors et vares aixecar de cop i vares agafar un teclat que tenies a sa cambra, vares començar a tocar unes notes que em resultavem molt familiars mentre que deies:
- Anims xicota! Si la vida no et somriu l'únic que has de fer és xiular, xiula i tot anirà millor......and....Always look on the bright side of life...-
I varem cantar la resta de l'horabaixa.
Sí...el començament d'una gran amistat
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada