dilluns, 1 de desembre del 2008

DIA RERE DIA

Seus al meu costat i mires cap a baix...de reull puc veure com t'afanyes per posar en ordre els teus pensaments, no et vull mirar, no vull parlar-te, només vull mirar cap envant i simular que no passa res pel meu cap, simular que no pens, que no sent...que no veig el que un dia es farà inevitable...has estat tant d'estius oferint-me una mà amiga que ara no puc creure que t'estigui passant aixó. Dissimulada deix caure els meus pensaments amunt teu, sabent que tu els recoiràs i els donaràs forma....quan agafes els que diuen "hem d'avançar" els transformes en realitat, quan agafes els que contenen les meues pors els destrueixes....quan agafes els que parlen dels meus sentiments t'els guardes...cap on van aquests? Ho saps...malgrat no m'ho diguis ho puc veure...ho veig reflexat als teus ulls...i em fa mal. Dia rere dia ho veig...quan em mires d'amagat i jo et descobreix...la teua mirada s'en va cap altres horitzons, dia rere dia amb el més sincers dels somriures, quan dius el meu nom, quan m'ajudes a fer qualque cosa...quan veus que jo t'el torn, quan caminam i les teues passes es creuen amb les meues. Amic, que quan tocava la guitarra per tu em miraves i t'emocionaves amb els temes que parlaven de la ràbia, de l'amor i de la lluita constant...com m'agradaria tornar enrera...a les antigues acampades...a les nits sense final. Amic, que ara em mires diferent...els teus sentiments tan incompatibles amb els meus s'em claven com a punyals...Amic...malgrat tot...sempre sere al teu costat...malgrat tot, mai retiraré la meva mà del llaç que un dia vam formar...dit amistat.