T'atures pel carrer, la pluja cau banyant tot el teu cos, no saps molt bé per què però a la teua ment venen pensaments boigs, disparatats...pensaments que només tu pots entendre. De cop t'enrecordes d'aquella vella cançó, sí, aquella cançó que vares aprendre quan eres petit i que, encara avui no pots llevar-te del cap. Fas unes passes, les primeres dins aquest nou estat en el que et trobes. Gires per un cantó i el vent et descobreix, fred com una mirada, fort com un sentiment, però sobretot lliure...lliure com tu no seràs mai. Fa molt de temps que et vares empresonar dins el teu mon, dins les teues mentides...dins la teua por. Realment no t'importa com et sents, l'unic que tens en ment és seguir amb la teua vida de fantasía, sense reparar en com serà el demà. Has comprat el teu temps, vares invertir en sobèrbia i prepotència i la bossa cada dia puja més, arribarà el dia en que et faràs d'or. Malgrat que la teua pressó cada dia es fa més petita, t'acorrala, et deixa sense respiració, però no t'importa, només penses en arribar més i més alt...i ho aconseguiràs, n'estàs totalment segur.
- Sobreviuràs avui amb l'ajuda dels teus auto enganys.
- La bossa de la sobèrbia pujarà.
- Demà a la teua pressó et condemnaràn a mort.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada