Tanca totes les finestres de la seua ànima, no vol pensar, no vol parlar...ni tan sols li queden els records dels somnis. A la seua concepció s'han buidat els moments de lluita i victòria, només queda el fals sarcasme de tot el que, a un altre temps era ho més important. Es fondeix amb els espectres de la felicitat que ara són desgastats i grissos fantasmes que persegueixen la seua eséncia. Es deixa caure maleint tot el que li ha duit fins aquest estat de passivitat i obscuritat absoluta. Fora els seus murs sent els sorolls de l'ahir, de l'ironia i la ràbia. En part voldria fugir del seu món...tan gris i tan distant del que a un principi s'havia imaginat, però sap que és massa tard...massa tard com per intentar rompre una paret...a la seua pressó custodiada per l'ignorància i la passivitat no hi ha cap sortida possible...o aixó creu. Arrossega els peus a terre, fent lents moviments intenta caminar, els genolls li tremolen...fa tant de temps que s'ha aturat....i tan poc que s'ha adonat...s'en adona que ha perdut el joc...tira la tovallola....i cau a terre. No es fa mal, no...sent com una calor li recorr tot el seu cos. Reconfortant totes les seues entranyes, obre els ulls, es ceguen...la llum es tan forta que els seus ulls no s'en acostumen, ho veu, ho veu tan clarament que plora...plora mentres que la calor es torna part seua, un càlid corrent travessa el seu cor i fa que torni a la vida...i torna a respirar.
Les seues parets cauen als seus peus...beu de la seua tendressa
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
bfff...no et preocupis que tot s'acabarà solucionant iaa ho voràs, no t preocupis tant pels altres i pensa un poquet mes en tu que ho necessites. Sa veritat esque steim tots ben fotuts...pero ia ho voràs, tot començara a anar millor estic segur :)I sii no doncs gafam un avio i mos anam a jamaica i a prendre tot pes cul xDD i t'he d demanar perdo...sque sentia q tot me superava i vaig sortir pel cami mes facil...pero t promet que no tornare a comprar merda mai més...enserio t'ho jur...perque no vull tornar a veure`t plorar per culpa meva...per culpa d ses meves gilipolleces. I que iaa ho saps...que aixi com t'has desahofegat amb ell tambe ho pots fer amb jo...i no domes amb jo sino amb tota la gent que t'estima que dins sa clase no es poca :)i que...com dius a aquella cançó "els bons temps tornarán" i que tots junts mos ensortirem ja voràs...aixo domes es una mala ratxa i tot s'ha juntat amb ses notes i amb lo de n'ines. Bono colomet t vaig deixant...i recorda ara mes que mai hem de estar tots junts...perque junts ho aconseguirem...mos ensortirem de tots els nostros malsons. Recorda que sa tva cabra t'estima i molt vale?
Recorda que tot començara a anar millor iaa voràs. T'estim
Publica un comentari a l'entrada