La tranquilitat governa el seu horitzó, intentant dissimular passivitat observa l'espectacle que un dia més ofereixen els actors al gran teatre. Els seus ulls recorren totes les seves passes, gravant a les retines tot tipus de moviment espontani. Al seu cap es concentren pensaments confussos, lliures, que fan que pergui el control de la seva ànima per moments, vol volar, però sap que per aconseguir-ho ha de creuar tot el món que el separa del seu objectiu...viure. Deixa que un raig de llum el descobreixi, sabent que, tard o prest haurà de rendir comptes a la vida. Somriu per dins, necessita tornar a creuar fronteres, necessita tornar a perdre s'alé però, sobretot necessita tornar a sentir com l'emoció el recorr el cos al temps que riu, que observa, que comparteix les seves vivéncies. Llavors s'aventura als carrers de la joventut i l'inocència, savent que ja no és cap nin però enyorant aquell sentiment de plenitud al rebre la primera mostra d'afecte. Ho fa i ho torna a fer, sent com tot el seu món gira i aixó fa que recuperi part del seu cor. Somriu i reb l'esperada resposta del somriure amagat que tanta por du al damunt. Camina, deixant-se dur, sent com l'ànima es separa del seu cos, obre els ulls, respira.
Es tomba al llit, somriu, ha tornat a sentir-se viu, no fa falta que torni a obrir els ulls.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada