Un dia s'aixeca i mira ses fotos penjades a la seua paret blanca com sa propia realitat que viu cada dia...cada hora. Sense molta dificultat es va posant la roba mentres que un sol el penetra els ulls. Atordit cerca desesperadament el penjaroll que tant de temps el va costar trobar i que a la fi era seu, eu troba amagat entre els llençols, amb molta cura eu agafa i eu mira...eu torna a mirar, a la seua ment apareixen petits records, petits flashbacks que el duen a aquella nit on la complicitat va fer que tot el seu món donàs un gir tan gran que encara li costava creure. Distrait somriu recordant ses paraules i ses rialles que el varen fer agafar força i valentia per dir-li tot el que sentia, tot el que volia i, per descomtat, tots els seus somnis. Camina per ca seva nirviós, esperant que arribi l'hora de partir, encara no sap com eu farà, ni com reaccionarà davant sa mirada dels altres, no eu vol pensar, ja en té prou amb ses papallones que té a s'estòmac. Armant-se de valor obre la porta que el condueix als freds carrers de la selva. Quan arriba cerca per totes ses bandes, com esperant trobar un raig de llum més fort que es del propi sol. Llavors va sentir una punxada al cor, una por a que tots els seus records fossin un somni impossible...i es va tirar cap enrrere...i malgrat tot...eu havia tornat a fer.
A penes es desvelava...fugia per sempre
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada