diumenge, 15 de febrer del 2009

Lluentor

Lentament mira tot el que l'envolta, discretament, sense pressa veu com el sol il.lumina intencionadament el punt clau del seu camí. Lentes passes acompanyades de dubtes dibuixen els trassos de les seues intencions. Sense deixar-se veure creua fronteres prohibides i s'aventura dins el seu món que tants de vespres el va costar crear. Els seus ulls enfoquen un paisatge que, d'enfora sembla únic, tranquil, meravellós, mentres que s'atraca comença a veure les primeres proves del joc, amb valentía les passa, creient que ningú més veurà cap on va. Sigilossament va trencant murs, amb molta cura, sense fer cap renou que pugui alertar als vigiles d'adalt. Sap el que fa, malgrat no ho pareixi, sap com ho ha de fer per entrar dins el mirall que separa lo real de lo imaginari i malgrat els perills que l'acompanyen ho vol fer, sap que és l'única manera de tornar a viure. El seu únic mapa és el cel, que guia el seu camí. Amb els primers raigs de llum al cel s'adentra dins els murs derrocats...i amb els últims mira el seu reflexe al mirall. Lluentor als ulls, es fondeix amb el seu alter ego, ho ha aconseguit.

Desperta, es mou al llit, encara amb el regust als llavis.